Energia solar espacial

L'energia solar espacial (en anglès Space-based solar power, SSP), terme estretament relacionat amb satèl·lit d'energia solar (en anglès Solar Power Satellite), és la conversió d'energia solar adquirida a l'espai en qualsevol altre tipus d'energia (principalment electricitat), la qual es pot usar en el mateix espai o bé es pot transmetre a la Terra. Des de mitjan segle xx s'utilitzen els panells fotovoltaics a l'espai a bord de satèl·lits espacials per produir l'electricitat necessària per al seu funcionament a partir de la llum solar. La novetat del concepte de SSP resideix en la idea d'adquirir energia a gran escala a l'espai i transmetre-la a la Terra de forma sense fil per al seu consum sobre la superfície del planeta.^[1]

L'energia solar és una font d'energia renovable i inesgotable i per això té el potencial de resoldre els problemes socioeconòmics i ambientals associats amb la dependència dels recursos fòssils i de l'energia nuclear. L'energia solar espacial presenta pros i contres respecte a altres fonts energètiques, especialment respecte a la seva variant terrestre. L'aprofitament dels panells a l'espai és molt major que el dels panells terrestres, al no veure's afectats per l'atenuació de la radiació solar en l'atmosfera terrestre ni per les fases nocturnes, si bé l'energia ha de transmetre's a llargues distàncies amb les corresponents pèrdues energètiques. D'altra banda, l'energia solar espacial tindria l'avantatge d'estar situada fora del sistema ecològic terrestre, no generant pràcticament cap deixalla una vegada en funcionament.

Els majors frens al desenvolupament dels sistemes de SSP són l'alt cost de la posada en òrbita dels panells i certs obstacles tècnics, especialment la baixa eficiència de les cèl·lules fotovoltaiques quan treballen a alta temperatura i la difícil transmissió de l'energia a la superfície de la Terra. Des que a la fi del segle xix es van asseure les bases teòriques de la tecnologia fotovoltaica, el desenvolupament de totes les tecnologies involucrades ha estat notori. En la primera dècada del segle xxi, equips d'investigadors europeus, nord-americans i japonesos segueixen treballant per fer aquesta tecnologia possible algun dia.

Per la SSP s'han proposat diverses aplicacions possibles així com diverses opcions tecnològiques, com per exemple el tipus de satèl·lit o la freqüència d'emissió de l'energia a la Terra. Igualment, incògnites com els possibles efectes mediambientals de la transmissió d'energia a la Terra, la vida útil dels panells a l'espai, el temps de tornada energètica o el paper que podria jugar la Lluna, segueixen sense una resposta clara.